dijous, 3 d’agost del 2017

Activació IC Dia 40




Els dies passen ràpidament. Normalment no me n'adono que porto l'IC, només al matí quan l'activo i a la nit quan el trec i l'introdueixo al deshumidificador. Forma part de la meva rutina i no varia tant de quan portava l'audiòfon. I estic oblidant com eren les veus abans. Suposo que estem programats per adaptar-nos al medi i és una qüestió de supervivència que els nous records auditius substitueixin els antics. No em queixo, ja no em fa tanta pena.

Vaig anar a la revisió i em van introduir nous programes. Es veu que tot va bé. Audiometries amb l'IC activat per veure quin nivell d'audició vaig adquirint i "a pèl" . No hi ha cap reste auditiu a l'orella dreta i l'esquerra el té cada vegada més amagat a les profunditats. Tot tal com era d'esperar.

Sembla que el fet que alguns sons siguin més molestos i que no els pugui obviar té a veure amb la novetat. El meu cervell encara no els reconeix com a sons coneguts i els tracta com una cosa desconeguda que cal controlar. Qüestió de temps: paciència.

El tema piles és curiós. La Llei de Murphi es compleix sempre. Si se t'ha d'acabar una pila ja pots comptar que s'acabarà en el moment menys adequat. Ja em passava abans que les piles duraven 15 dies, ara que estadísticament és més probable perquè no duren més de 24 hores, s'acaba en el pitjor moment sí o sí. Només cal fer-se a la idea que serà així, i deixar-se sorprendre pel destí. Una estoneta abans de buidar-se del tot la bateria avisa, no he cronometrat quanta estona queda. Cada vegada penso "va, que em donarà temps" i sempre és que no. Si canviar-li la pila petitona a l'audiòfon no es pot fer de manera discreta, treure l' IC i substituir la bateria o fer l'operació de canvi de piles, crida l'atenció de tothom. Qui va dir vergonya?

Els d'Apple, que tenen un bon ull comercial, han adaptat el nou Iphone 7 al software dels implants coclears de la marca Cochlear. Es poden connectar automàticament i sense fils. La mala notícia és que únicament seran compatibles amb la generació Nucleus7 i el meu és un Nucleus6. Mirant la part positiva m'estalviaré la despesa de comprar un Iphone 7. La negativa és la de sempre: no és un tema de salut, és un tema de consum. L'Implant és molt car, els recanvis són caríssims i, a més, tot entra dintre de la dinàmica consumista de la qual sembla impossible sortir-ne. Per la meva part he comprat un cable que em permetrà connectar amb el mòbil i aparells multimèdia, però encara no em funciona gaire bé. Més paciència.

(imatge de la pàgina  http://www.hear-it.org )

dimecres, 12 de juliol del 2017

Activació IC Dia 17



Ahir vaig haver d'anar al metge de capçalera, de família crec que li diuen ara, per tal de revisar la baixa laboral. Com que no vaig sovint al metge, més de manera puntual quan tinc una urgència, ni tan sols la coneixia. De fet, cada vegada que hi he d'anar tinc un metge diferent.



Justament ahir feia 29 anys que treballo a l'Ajuntament. No he agafat mai baixes de llarga durada, tret els parts i les intervencions mèdiques. Cada any cau alguna grip, o alguna pujada al·lèrgica de les fortes, de tant en tant un esquinç. Però jo he anat a treballar amb febre, amb crisi de migranya, rajant aigua pel nas i els ulls i amb escaiola. He passat els moments més difícils de la meva vida al peu del canó. Potser tot això no ho pot saber la metgessa que em va "visitar" ahir. 


Tot i que sortia a avisar als pacients de l'ordre per entrar a la consulta, quan va arribar el meu cas va cridar-me des de la seva taula. Evidentment jo no vaig sentir que deia el meu nom i em va avisar un altre usuari, amb un gest i una mirada que ho deien tot, per cert. Quan vaig entrar la doctora consultava el seu mòbil. Què vols?, em va preguntar. Sorpresa pel to i la situació li vaig dir vinc a renovar la baixa. I per què és aquesta baixa?. M'hi han col·locat un implant coclear. L'ordinador deu ser d´atrezzo.

És la primera vegada que parlo amb ella després de l'operació. És la "meva" doctora i no es va interessar gens ni mica de com ha anat la intervenció, de com està la cicatriu, de si encara tinc inflamació, de si em marejo, de si sento bé... res. Ni es va aixecar a mirar ni va fer cap pregunta al respecte. Quan tens visita amb l'especialista? Bé, has de tornar el 15 d'agost a renovar la baixa

Li dic, el 15 d'agost? No puc marxar de vacances? I, amb una hostilitat injustificada em va deixar anar: No pots anar de vacances, si vols fer vacances torna a treballar!

Oletú! El 15 d'agost és festiu, l'ambulatori està tancat, obren només per urgències a la tarda. Ja m'ho penso que potser sí que cal que hi vagi. De fet no tinc plans de marxar enlloc, ho vaig dir de broma. Però tot plegat em va fer sentir malament, com si m'estès aprofitant, com si tot plegat fos una ximpleria. Tinc intenció d'allargar aquesta baixa tant com sigui possible per tal de tornar a treballar quan estigui en condicions físiques i anímiques adequades per fer-ho. L'última paraula sobre el punt en el qual es troba la rehabilitació la tenen els metges que m'atenen.

Per desgràcia entre malalties pròpies i, sobretot, dels meus pares, he tingut prou contacte amb metges i infermeres, la majoria grans professionals i de tracte exquisit. A més sóc funcionaria i les he vist de tots colors en l'atenció al públic. Però trobo que en última instància l'amabilitat i l'empatia sempre depenen de la persona, tingui l'ocupació que tingui: metgessa, infermer, escombraire, administratiu o pilot de coets. 

"Si pots curar, cura; si no pots curar, alleuja i si no pots alleujar, consola"

I com que va de sistema sanitari, vull escriure com n'estic d'agraïda d'haver estat implantada pel sistema de sanitat pública. Un implant és caríssim i es realitza un estudi molt seriós per determinar quines persones en rebran un cada any. Els nens van primer, lògicament i, en els casos que és possible, es realitza la implantació bilateral. Hi ha coses que funcionen, i és gràcies a persones que les fan funcionar. 

(foto extreta de la pàgina https://www.dreamstime.com)

divendres, 7 de juliol del 2017

Activació IC Dia 13




Ahir vaig anar al cine a veure la peli "Aurora". P entretinguda, però em va agradar més "Estiu1993". Al cine vaig sempre a veure VOSE. Per gust i per necessitat. Aurora és francesa, així que tot i que sentia que parlaven no vaig poder determinar si entenia o no les paraules. El cas és que pel·lícula acaba amb la protagonista cantant "Mamy Blue" i els cors els vaig sentir perfectament. Devia haver-hi pol·len a la sala perquè vaig tenir un atac d'al·lèrgia

Mamy Blue  (vídeo)

Vaig sortir de la sala "de subidón" i vaig començar a buscar al YouTube cançons que volia tornar a sentir, tot i que m'havia promès a mi mateixa que m'ho prendria amb calma. "Romance Anónimo" amb guitarra clàssica, força bé. "Mediterráneo" de Serrat força malament. La seva veu no sona igual, la música és com si sentís cada instrument per separat, com si no pogués sentir el conjunt harmònic . Aix, la pol·linització en ple estiu. Amb afany de no tancar la cerca sense un èxit vaig provar Silvia Perez Cruz "Paraules d'amor". Tampoc. Va, una instrumental "Over the rainbow" dels Piano Guys. Només l'acompanyament del Violoncel, sort que el vídeo és preciós i genera bon rotllo només mirar-lo. Torno a la casella de sortida: A poc a poc i bona lletra. 

Over the rainbow (vídeo)

Sons redescoberts aquests dies: el miol de la Nera, el pip que m'avisa que m'he deixat les llums del cotxe enceses, el constant lladruc d'un pobre gos que es passa el dia al balcó prop de casa meva i que em ressona com un tro...


I ja que va de música, sembla que el motiu de la sordesa de Beethoven era l'otosclerosi. 

dimarts, 4 de juliol del 2017

Activació IC Dia 10



Potser sembla que faig broma, però l'oïda on m'han fet l'implant és la bona. 


Des de ben petita vaig tenir otitis de repetició a l'esquerra. Vaig passar molts anys amb tractament d'antibiòtic alternant la via: injectat, en gotes directament a l'orella o en comprimits, ininterrumpudament i cada vegada més forts, amb l'objectiu de curar l'infecció, sense èxit. Va esdevenir crònica.

Tinc un colesteatoma, que diu que és un tumor benigne perquè no és cancerigen, però a mi em sembla força dolentot. S'adhereix a l'ós que separa la cavitat auditiva del cervell i, amb el temps el perfora. Pot causar paràlisi facial, meningitis i la mort. L'antibiòtic no el cura, en tot cas ajuda en el cas de les infeccions puntuals. El colesteatoma s'ha d'operar. A mi em van operar per primera vegada amb 5 anys, i llavors vaig perdre gairebé tota l'audició. Després m'han repetit la intervenció amb 25 i 45 anys. Probablement arribarà un moment que hauran de tornar a fer neteja. El control actual de la malaltia és mantenir seca la zona, lliure d'infecció, evitar refredats i micro aspiració de la cavitat. I té tota la pinta de ser hereditari, perquè el meu pare va passar per quiròfan dues vegades pel mateix motiu, i la meva tieta també.

L'Óscar Wilde (1854-1900) va morir d'un colesteatoma. El seu pare era otorinolaringòleg i operava aquestes afeccions, però ell va resultar desheretat, en el pitjor dels sentits, perquè el van condemnar per homosexual. Un germà seu sí que va gaudir de l'amor patern i va superar la mateixa malaltia. A en Wilde, casat i pare de dos fills, el van ficar a la presó per la seva conducta indecent. Hi va sortir força malament, i va morir sol i en la més extrema pobresa. Com que sembla que no era prou, el motiu de la mort va ser durant molts anys meningitis causada per la Sífilis, que colava com a càstig diví, però finalment es va determinar que realment la meningitis va ser causada pel colesteatoma. Ja ho devia saber el Sr. Wilde que si qui t'ha d'explicar no et tolera, no sortiràs pas ben parat. 

He estat sorda profunda de l'oïda esquerra tota la vida, però jo no ho he notat gaire, no he sentit mai bilateralment i aquesta ha estat la meva realitat, no podia comparar amb res. Potser ara sí que miro enrere i hi veig coses, però no n'era conscient. De fet només la gent propera ho sabia. 

I resulta que ambdues orelles tenen otoesclerosis, i aquest es el motiu que la dreta hagi perdut progressivament l'audició. L'esquera també, però ella ni sent ni pateix. D'aquesta malaltia no he fet investigació encara. Hauré de trobar algun/a personatge cèlebre per donar glamur a aquesta part del meu historial mèdic. No sigui dit. 

(l'imatge de Wilde és d'aquesta pàgina http://bigthink.com/think-tank/is-a-pardon-due-for-oscar-wilde)

dilluns, 3 de juliol del 2017

Activació IC Dia 9



Els sons de la natura són menys invasius, l'aigua baixant pel riu, els ocells al bosc, el vent movent les fulles.... Fàcils de reconèixer i de gaudir. M'hi vull quedar. Res a veure amb la ciutat, i no només per la contaminació acústica derivada de l'activitat humana, que també. Què diferents els ocells engabiats que criden més que cantar, o la superpoblació de cotorres als parcs urbans que genera un soroll insofrible. Miris per on miris, sentis per on sentis, es fa evident la irresponsabilitat de la nostra espècie.


(imatge extreta del blog http://bukanmahasiswa.blogspot.com.es/)

divendres, 30 de juny del 2017

Activació IC Dia 7



Passada la primera setmana, quan ja em trobava en un moment confortable, m'ha tocat el canvi de programa. Nous sons indesxifrables i emprenyadors que, a sobre, em resten capacitat per entendre la veu humana. Acabo el dia, doncs, amb mal de cap i les celles arrufades. No val adormir-se, no val conformar-se, però com n'és de temptador. 




Demà millor, de ben segur. Seguim. 

(matge extreta del blog http://elorigendelacufeno.blogspot.com.es/)

dijous, 29 de juny del 2017

Activació IC Dia 6






La còclea de la nostra oïda té forma d'espiral àuria. 



A la natura es pot trobar aquest disseny amb freqüència: els cargols, les llavors en espiral, la banya dels moltons, la cua del cavallet de mar, les fulles de les falgueres en creixement, la molècula de l'ADN, les ones que trenquen a la platja, els tornados, les galàxies...





La representació dels quadrats dels números de la seqüència de Fibonacci (0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144...) en la qual cada nou element s'obté sumant els dos anteriors té la mateixa distribució. Si es divideix un número per l'anterior al mateix, el resultat sempre s'assembla molt al número auri, o nombre d'or (Φ=1,618...). S'apropa més com més grans són els dos nombres dividits. Es diu que manté la proporció àuriatambé anomenada proporció divina. 



I, evidentment, no té res a veure, però m'agraden els números, la meva bonica còclea és la protagonista de la meva vida aquests dies i la meva iaia es deia Àurea

(la imatge real de la còclea pertany a aquesta pàgina http://liceu.uab.es/~joaquim/phonetics/fon_percept/audicio/audicion.html)
(la representació de la seqüència de Fibonacci d'aqui http://abundanciaamoryplenitud.blogspot.com.es/)


Esta entrada participa en la Edición 8.5 del Carnaval deMatemáticas, cuyo anfitrión es, en esta ocasión Santi García (@SantiGarciaCC) desde http://raizde2.es/entradas/ . Claramente con claro afán de participación, porque ni este es un blog de mates, ni casi se puede denominar blog; la entrada pretende ser sencilla y corta, y los post que se presentan juegan, más que evidentemente, en otra liga. Pero bueno, me gusta la iniciativa y me apetece aportar mi infinitesimal grano de arena. Para más dificultad está en catalán, pero también soy muy fan del traductor. 

dimecres, 28 de juny del 2017

Activació IC Dia 5




Tv3 va programar un documental sobre ciborgs, i hi sortia un programador informàtic alemany amb dos implants coclears. Em va agradar que la seva definició de la percepció del so fos "tot sona una mica esfèric, una mica com si fos tecno", coincidim, encara que ho explica millor que jo ; També diu que t'acabes acostumant i que vol aconseguir programar els seus implants ell mateix, perquè vol explorar els límits, com ara ser capaç de "sentir" els ratpenats. Ara per ara jo sóc més mesurada en els meus desitjos, amb la primera part de la frase anterior ja faria. 

Moltes persones que surten al documental es modifiquen per explorar, per investigar, per gaudir d'una percepció superior. Em costa imaginar-me passant per quiròfan per gust. La inserció de l'implant coclear va anar bé, però ho vaig passar força malament els primers dies. De fet, hi ha qui ho fa per motius estètics i jo tampoc ho faria. Això sembla una mica més friky, però trobo que ve a ser el mateix... 
Ara que les investigacions per pal·liar malalties com el Parkinson, l'alzheimer, per fer bategar un cor danyat, etc. són molt esperançadores. Estalviaran, si tenen èxit, tant patiment!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/ciborgs-entre-nosaltres-a-sense-ficcio/video/5674976/

Avui he sentit el vent en els dos sentits i amb el dos sentits possibles. Valguin totes les redundàncies, les esfèriques i tot. 

(imatge extreta del blog: http://dreamscatchers.blogspot.com.es/)

dimarts, 27 de juny del 2017

Activació IC Dia 4



A la foto la part interna de l'implant que porto sota de la pell una mica més a dalt de l'orella. Els cables amb aquesta forma tan "caragolistica" estan inserits a la còclea. Aquí es reben els sons i es transformen en impulsos elèctrics que el meu cargol i el meu cervell  estan aprenent a descodificar. Té un imant que atrau la part externa de manera que quan s'apropa queda col·locada de la manera adequada. Si es mou una mica ja no funciona
Com que encara tinc la zona inflamada, la distància entre els dos imants no és prou petita perquè l'atracció sigui suficient. Em cau sovint, o se m'enganxa a una superfície metàl·lica en el moment menys inesperat. És un risc perquè es podria fer malbé, així que la logopeda em va recomanar que em tallés els cabells tan curts com pogués mentre no baixa la inflamació. 

Així que m'he anat a rapar a l'1, i m'ha quedat un look molt de l'estil de l'Ann Lenox. :Aixx, dos dies, dos referencies a música. Quines ganes!


"Sweet dreams are made of this
Who am I to disagree?
I travel the world
And the seven seas,
Everybody's looking for something."

Noves adquiscions: so de les tecles de l'ordinador quan escric, soroll ensodidor de l'aspiradora :P 

(Foto extreta del blog http://maijivi.blogspot.com.es/)

dilluns, 26 de juny del 2017

Activació IC Dia 3




Hi han instal·lat quatre programes, a l'implant. Aquesta primera setmana tinc el programa 1, que suposo que és fluixet. El so d'ambient no és gaire fort, però no hi estic acostumada. Fins ara, i fa molts anys, havia de ser un soroll fort o d'una gravetat determinada perquè el sentís. Per exemple jo podia estar llegint tranquil·lament mentre al meu costat algú sentia música o mirava la tele. Ara no, ja no el puc obviar. La música, les converses, la tele... és un so constant però que no entenc i que ja no sé discriminar. El resultat és que, al cap d'una estona, m'atabala i voldria desconnectar-me. No, no ho faig perquè forma part de la rehabilitació, em toca acostumar-me.

Les veus segueixen igual, la meva també. Visc a Kraftwert "Automatic robot" ;) . El nivell de comprensió millora molt, per això. Seguim. 

diumenge, 25 de juny del 2017

Activació IC Dia 2



Cada vegada que es posa en marxa l'aparell torno a sentir aquell soroll estrany, fins que reconec un so conegut o una veu, i com màgicament, es silencia.


He reconegut sons nous: l'aigua rajant de l'aixeta, els ocells ;), l'intermitent del cotxe... La música no la sento, només l'acompanyament, així que totes les cançons sonen semblants. Tot i això, encara que hi hagi música ambiental, puc mantenir una conversa. 



M'ha passat una cosa sorprenent i preciosa. Estava a una terrassa parlant amb el meu fill i un nen d'uns dos anys se'ns ha acostat, seguit de la seva àvia, que feia els possibles per allunyar-lo. Però ell estava encaparrat a quedar-se al nostre costat. M'ha volgut parlar però jo no l'entenia. Tota l'estona repetia una paraula que no podia desxifrar. El meu fill, després d'unes quantes tentatives, m'ha mostrat que m'estava dient "taladro". I al petit li ha canviat la cara quan ha vist que, finalment, l'he entès. És tan curiós!, el nen m'estava dient la paraula més difícil que sap dir. Quin "regalasu", precisament per mi en aquests dies. Li he explicat que a mi també m'agraden molt les eines, que sóc filla d'un fuster i hem hagut de marxar. Però tant ell com jo ens hem separat més contents :)



(imatge extreta de la pàgina web: http://www.twenga.es/)